 |
Discurs
del conseller d’Hisenda en defensa dels pressuposts generals de
la comunitat autònoma de les Illes Balears per al 2001 en
el debat de totalitat del projecte de llei. |
|
Finançament per a uns nous objectius polítics i respostes per a les necessitats de la nostra comunitat autònoma.
Aquests són els dos trets que caracteritzen el projecte de pressuposts que ha lliurat enguany el Govern de les Illes Balears a aquest Parlament.
Senyores i senyors diputats,
La Conselleria d'Hisenda presentava ara fa un any a aquesta Cambra uns pressuposts de transició, uns pressuposts que nosaltres mateixos vàrem qualificar com de trànsit cap al model que el Pacte de Progrés vol desenvolupar per a les Balears del nou mil·lenni.
Reconeixíem llavors amb tota franquesa que no eren uns comptes que satisfessin en gran mesura les nostres expectatives, atès el reduït marge temporal que tengué el Govern per a la seva elaboració i l'alt grau de despesa compromesa amb anterioritat a l'inici de la present legislatura.
I amb la mateixa franquesa, enguany volem expressar la nostra satisfacció per les diferències i els avanços que suposa el Projecte de llei que ara debatem.
Un Projecte de llei que ve marcat ---en una primera instància--- pel signe del canvi, un canvi en les línies d'actuació que s'han finançat a càrrec dels pressuposts de la comunitat autònoma les passades legislatures i que eren fruit d'uns objectius polítics que el Govern actual ha modificat, configurant un nou model de desenvolupament per a les Balears renovat, diferent, innovador i amb finalitats molt clares i definides.
Partint d'aquesta base, hem aplicat per primera vegada en la història d'aquesta comunitat autònoma una nova tècnica pressupostària que ha fet possible l'elaboració d'uns comptes públics per a l'any 2001 que es caracteritzen ---en segon terme--- per la concreció del finançament d'iniciatives mai fins ara duites a terme a les nostres Illes i que comencen a donar resposta a unes necessitats mai fins ara satisfetes, a uns problemes mai fins ara abordats i a unes mancances mai fins ara compensades.
Així, com ja va anunciar el president Antich durant el debat de l’estat de l’Autonomia, les prioritats d'aquest pressupost ---que arriben als 950 milions i mig d´euros--- giren entorn de la necessitat de
El nostre punt de partida, però, és un dèficit important en algunes matèries que calia analitzar i avaluar per després fer un pressupost realista i coherent amb els problemes de la nostra societat.
Ja en aquesta primera tasca ---l'estudi del marc conjuntural des del qual cal interpretar l´elaboració del pressupost per a l’any 2001--- hem introduït una novetat important que ha contribuït a ampliar el coneixement que tenim de la realitat que analitza la memòria econòmicofinancera que acompanya la documentació presentada amb el Projecte de llei que avui debatem.
Tradicionalment, en aquest capítol, sempre partíem d'una reflexió sobre l'evolució del nostre producte interior brut, que actualment continua instal·lada en una fase expansiva, però amb taxes menors que les dels darrers anys. Tot i això, aquesta anàlisi és molt positiva, ja que el PIB per càpita balear és superior en un 50 per cent a la mitjana nacional i en un 20 per cent a l´europea.
Però enguany ---atesa la creixent preocupació mundial per l'avaluació de la correlació real entre creixement econòmic, desenvolupament i benestar--- hem volgut perfeccionar el nostre coneixement de la conjuntura amb la superació de l'estudi dels indicadors tradicionals i habituals, que ja es comencen a veure ultrapassats per les actuals circumstàncies.
Si bé la comptabilitat del PIB ha aconseguit reflectir amb èxit la relació amb el creixement econòmic, s’accepta ja des de fa anys la limitació d’aquesta visió com a expressió del desenvolupament i es mostra necessari completar aquesta mesura amb unes altres que abastin l’ampli espectre de l’àmbit social i el benestar individual.
Entre els distints intents de mesurar la realitat social amb la finalitat de mostrar l’estat del benestar de les persones, s’ha de destacar la preocupació manifestada per l’Organització de les Nacions Unides per elaborar una mesura del desenvolupament efectiu en substitució de les tradicionals mesures del PIB: l’índex de desenvolupament humà.
Un índex que suposa l’anàlisi de noves variables per mesurar la conjuntura econòmica i completar l’estudi de l’evolució del PIB, que pondera el tradicional examen del nivell de generació de riquesa posant-lo en relació amb el benestar econòmic dels habitants d'un territori, de manera que calcula la seva qualitat de vida i relaciona paràmetres com el producte interior brut per càpita amb altres dades relatives al nivell educatiu, el poder adquisitiu, l'esperança de vida, les causes de la mortalitat, les taxes d'ocupació, el grau d'accés de la població als beneficis del desenvolupament tecnològic, a les prestacions sanitàries, etcètera.
Bé, idò, nosaltres enguany hem volgut fer un exercici de realisme i aplicar aquesta metodologia de càlcul de l'Índex de Desenvolupament Humà de l'ONU a les diferents comunitats autònomes espanyoles per comprovar en quin lloc deixa les Balears.
És un estudi d'àmplies conclusions que la Conselleria d'Hisenda presentarà en detall pròximament i que actualitzarem cada any per completar la informació sobre l'evolució del nostre benestar econòmic, però ja podem avançar com queda situada la nostra comunitat autònoma.
Mentre que en termes de renda per càpita les Balears són al capdavant de totes les regions espanyoles, quan s'analitza el trasllat d'aquest potencial econòmic al benestar de la població, les nostres illes perden cinc llocs en la classificació i passen a ser la sexta comunitat autònoma quant al grau de desenvolupament humà.
No faríem un mal balanç si consideràssim les onze comunitats que queden per darrere de les Balears, però aquesta dificultat que mostra la nostra economia per traduir tota la seva positiva evolució en benestar social sí que ens ha de fer reflexionar, sobretot davant el procés de configuració de l’anomenada nova economia.
Així, idò, en aquest entorn i davant aquesta realitat, pensam que és evident que el nostre model de desenvolupament ha d'experimentar uns determinats canvis, necessaris i imprescindibles per garantir la nostra futura competitivitat en un escenari actualment molt dinàmic i cada vegada més global.
I és justament aquest objectiu el que rau en la definició de les línies d'actuació política que han marcat la pauta de la confecció d'aquest projecte de pressuposts per a l'any 2001, que és el resultat de la reordenació dels comptes que ha suposat la confecció d’un pressupost de base zero.
Tal i com vàrem anunciar al principi de la legislatura, hem elaborat enguany un projecte de llei amb una filosofia renovada, fruit d’haver aplicat una tècnica pressupostària diferent que, a més, anirem desenvolupant de forma creixent durant tota la legislatura.
Com tots vostès saben, a diferència del pressupost per programes ---que parteix de la continuïtat d’aquests mateixos programes---, el pressupost de base zero no suposa la permanència dels objectius, sinó que tots han d´analitzar-se prèviament i prioritzar-se una altra vegada, de manera que al final alguns queden substituïts per uns altres.
Amb això, mentre en el primer cas només es retoquen, modifiquen i actualitzen els programes ja existents, en el segon la confecció del pressupost suposa una tasca més laboriosa, però que a la vegada té un caire didàctic que obliga a una profitosa anàlisi i a una reflexió molt avantatjosa.
Lògicament, com a tota innovació, el canvi suposa un major esforç i el resultat marca importants diferències respecte del resultat d'anys anteriors, però ---també com totes les innovacions--- el benefici de fer l'esforç d'aplicar la millora al final sempre suposa un avanç.
En concret, els canvis experimentats pel pressupost d'enguany parteixen de l'aplicació d'una tècnica que està adreçada a combatre l’instrumentalització de la despesa pública característica del pressupost financer tradicional.
D'origen nord-americà, la confecció d'un pressupost de base zero va ser posada en pràctica a Espanya per primera vegada l´any 1980 per avaluar la eficàcia i eficiència en la gestió dels programes i es va tornar aplicar en els pressuposts de l´Estat de 1996 i 1997.
En el nostre cas, pensàvem que les particulars circumstàncies de la nostra comunitat autònoma, governada durant tants d´anys pel mateix partit, ens obligava a fer un important esforç de reordenació de l'assignació de recursos i replantejament de la trajectòria històrica de tota la despesa per evitar la inèrcia.
Amb aquesta feina, enguany hem aconseguit tenir el màxim d’informació sobre les alternatives presentades per als programes de despesa, de forma que hem pogut millorar la presa de decisions.
Per exemple, en el cas d´educació, els costs estaven inclosos en una mateixa partida, sense distinció del tipus de centres educatius ni dels cicles d´ensenyament. Amb l´elaboració del pressupost de base zero, hem aconseguit avaluar el cost de funcionament de les escoles públiques i de les concertades, a més de conèixer la despesa pròpia de l´educació infantil, primària i secundària. Com a resultat, tota aquesta informació, que és molt valuosa, permet implantar polítiques de millora de la gestió i aprofitament dels recursos.
També com a innovació i gràcies a la flexibilitat del nou sistema economicofinancer, s'han utilitzat per primera vegada classificacions alfanumèriques que han permès simplificar l'estructura i eliminar el nivell del subprograma, cosa que possibilitarà l'exercici d'un compliment més estricte de la Llei general pressupostària i de la Llei de finances respecte de l'obligació que el pressupost de la comunitat autònoma s'adeqüi a la normativa general del sector públic per facilitar-ne la consolidació.
Amb aquest canvi, assumim el mateix sistema que utilitza l'Estat i comunitats autònomes com Madrid, Catalunya o València, amb l'objectiu de potenciar la simplificació en la interpretació del pressupost des d'una visió més global i, per tant, més transparent.
Però es que, a més, el Projecte de llei presenta una sèrie de novetats també adreçades a fomentar una gestió pressupostària més clara, com ara la necessitat de quantificar l'import màxim dels expedients de subvencions en el moment de la seva convocatòria o l'obligatorietat de fer un seguiment més estricte dels romanents de tresoreria.
D’aquesta manera, avui presentam uns comptes més rigorosos que enguany sí suposen una ruptura respecte de l’anterior etapa de govern i aprofiten al màxim els recursos financers per al desenvolupament de les línies polítiques que diferencien la nostra acció de govern de la de l’anterior Executiu, prioritzant les actuacions dirigides a millorar el benestar col·lectiu de la nostra societat.
Exposats, idò, els nous paràmetres que ha aplicat el govern per conèixer el grau de benestar econòmic i els canvis practicats en el procés de confecció del pressupost, passem a analitzar els resultats d'aquesta nova metodologia, que s'ha posat al servei del finançament de les que entenem que són prioritats fonamentals per donar resposta a les necessitats de la nostra comunitat:
Senyores i senyors diputats,
Totes les societats desenvolupades actuals viuen en l´era del coneixement, de la informació i de la comunicació. Però no totes han implementat ressorts socials, instruments polítics i materials, recursos i sistemes capaços d'incentivar i facilitar els processos relacionats amb el coneixement.
Ara per ara, el coneixement no és només font de desenvolupament intel·lectual i cultural, sinó que podria convertir-se també en la primera font de riquesa individual i col·lectiva. Perquè ara més que mai, una població culta, oberta, instruïda i tècnicament actualitzada és la base del progrés.
En l'era del coneixement, la innovació i l'aposta per les noves tecnologies constitueix ara per ara una de les necessitats fonamentals de totes les regions europees i suposa per a un territori insular com el nostre una qüestió estratègica de futur pel que fa a les possibilitats que ofereix aquest camp quant a la superació dels desavantatges estructurals, la discontinuïtat territorial i la barrera marítima que implica la condició pluriillenca.
Davant aquest repte, el Govern va fixar aquesta matèria com a prioritària, a la vegada que es partia d'un nivell molt baix d'assignació de recursos en passats exercicis. Per això, la confecció del pressupost de base zero té com a resultat l'increment més destacat en aquest àmbit, provant la nostra voluntat de donar una decidida resposta a la necessitat que té aquesta comunitat d'impulsar la innovació i el desenvolupament de la tecnologia.
Així, amb un augment d'un 40 per cent, la dotació econòmica d'aquesta política de despesa preveu iniciatives mai fins ara desenvolupades, com és la posada en marxa d'un pla per a la formació de personal investigador, el manteniment i implementació d’infraestructura i el foment de la recerca i del desenvolupament tecnològic, un camp en el qual teníem un gran dèficit i que ens situava com la darrera regió espanyola en aquesta matèria.
Senyores i senyors diputats,
El 14 per cent de la nostra població té accés a internet i som la quarta comunitat que més usa la xarxa. Per tant, és clara la necessitat de promoure iniciatives en l'àmbit de la societat de la informació amb rapidesa.
I és en resposta a aquesta demanda que el Govern fa una inversió important per a la implantació de l'administració digital, que suposarà la progressiva desburocratització de la prestació de serveis i, en conseqüència, una major transparència.
És aquesta una aposta per a la qual tenim una previsió pressupostària global, que afecta tots els departaments i sectors.
A més del pla d'innovació que s´estructurarà a través de 10 accions pilot a sectors estratègics, el portal de serveis per al ciutadà i el projecte per a la finestreta única;
Però una part important d’aquesta voluntat de fer front amb la suficient preparació a les possibilitats que planteja la incipient societat del coneixement, també rau en l'educació i la formació, que són àmbits estratègics per avançar i que s'han de planificar atenent a l’important creixement de la nostra població.
Així, la Conselleria d’Educació i Cultura compta un any més amb el pressupost més elevat del Govern, amb una previsió
També amb la vista posada en el futur i amb l'objectiu de garantir el manteniment del nostre nivell de qualitat de vida, hem prioritzat ---en segon terme--- la necessitat de millorar i adequar les nostres infraestructures.
Vivim en una comunitat amb uns alts nivells de generació de riquesa, però que no disposa d'infraestructures modernes. La saturació que pateixen incomoda els nostres ciutadans i, per tant, també ens incomoda a nosaltres com a governants.
Per tant, enguany feim un esforç inversor per donar resposta a aquestes mancances amb projectes de creació d'infraestructures de tot tipus ---viàries, ferroviàries, portuàries, energètiques, hidràuliques, etcètera---, que, segons el nostre criteri, han de ser modernes i còmodes, però també plantejades a la nostra escala i blanes pel que fa al seu impacte sobre el territori.
En aquest sentit, amb la confecció del pressupost de base zero, hem aconseguit incrementar en més d'un 12 per cent les polítiques de despesa d'Energia i Medi Ambient, mentre que les línies d'actuació en Transports i Infraestructures augmenten gairebé un 11 per cent.
Amb una previsió de despesa de més de 6.500 milions de pessetes en carreteres, cal destacar la partida destinada a la construcció de noves vies, que permetrà, entre altres coses,
Així mateix, s’ha de ressenyar l’aposta del Govern pel transport públic, que ha duplicat per segon any consecutiu les subvencions en les línies regulars, a més d'haver incrementat la partida destinada a les ajudes per renovació de la flota.
Respecte de les actuacions dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, es preveu potenciar i millorar l’actual prestació de servei amb una dotació econòmica superior a la d’enguany en un 43 per cent.
En concepte de noves inversions, hi ha gairebé 7.000 milions, que suposen un 92 per cent més que l’any passat, i inclouen actuacions per a les línies sa Pobla-Alcúdia, Palma-aeroport, Palma-Universitat, a més d´estudis per a les eventuals connexions Artà-Cala Ratjada i Calvià-Palma-Llucmajor.
Amb aquests forts increments, crec que el Govern demostra la seva ferma aposta pel transport públic ferroviari i comença a donar resposta al dèficit registrat en aquest àmbit.
Un altre camp en què la nostra comunitat mostra problemes és el de l'habitatge. Durant el tercer trimestre d'enguany, la nostra comunitat va ser la tercera autonomia on el preu mitjà de l'habitatge lliure va créixer més. Considerant que l'accés a l'habitatge és un dret, no podem en cap cas obviar les dificultats que ara mateix planteja aquesta qüestió.
Per això, hem incidit amb el pressuposts d'enguany en els programes de renovació urbana i infraestructures bàsiques a barris degradats, i en el foment de la rehabilitació i la promoció del parc d'habitatges socials, tot completant aquesta actuació inversora amb un projecte de lloguers, tant per a immigrants com per a joves i altres col·lectius en situació de dificultat.
Concretament, les inversions de l’Institut Balear de l’Habitatge s’han augmentat en més d’un 25 per cent, mentre que els programes de rehabilitació s’incrementen en un 40 per cent.
D'altra banda, els problemes de proveïment d'energia i aigua que patim també comencen a trobar resposta amb els pressuposts per a l'any 2001. En aquests capítols, sabem que només des de la planificació a llarg termini aconseguirem gestionar l'escassesa i per això multiplicam per 6 els recursos financers destinats al Pla energètic ---el primer pla energètic de les Illes Balears---, a més d'incrementar també considerablement el programa de foment d'ús d'energies renovables i d'estalvi.
Quant a les infraestructures hidràuliques, tampoc no apareixen deslligades de la potenciació de la gestió de la demanda, que augmenta el seu pressupost més del doble a causa de l'estat de degradació dels recursos hídrics renovables, agreujat per la sequera.
Però, davant la confecció d'aquest projecte de llei, encara ens hem trobat amb més necessitats pel que fa al dèficit d'infraestructures. Així, hem volgut també fer una aposta important per la millora de la xarxa d'instal·lacions educatives i sanitàries, els equipaments comercials o industrials, i les estructures agràries. En el capítol de construcció, ampliació i millora de centres escolars, cal destacar que es dedicaran 3.900 milions a activitat inversora, mentre que es realitzaran obres per valor de 4.500 milions mitjançant convenis amb els ajuntaments i s'impulsarà el nou multiaulari del campus universitari i un edifici multidepartamental.
Per la seva banda i a més dels 250 milions per a l’hospital d’Inca, la xarxa de centres sanitaris i de salut tendrà un finançament de 400 milions, gairebé la mateixa quantitat que es destinarà a la millora de l'estructura agrària, concretament a camins rurals, electrificació i foment de les infraestructures per al reg amb aigües depurades.
Hi ha també uns 400 milions per a obres d'equipaments comercials municipals i línies de suport per a l’impuls del centre tecnològic de la fusta a Manacor i la creació del centre del calçat a Inca, juntament amb la previsió per a la dotació de sòl industrial assequible i el foment del trasllat de les empreses a polígons per descongestionar d'activitats molestes l'interior de les poblacions.
Veim, en definitiva, com plantejam enguany una actuació decidida en tots els àmbits per aconseguir la necessària modernització d’infraestructures de tots tipus, que s'han de posar a l'altura de les expectatives dels nostres ciutadans, tot respectant l'entorn.
Lògicament, qualsevol actuació en aquest àmbit ha de partir de la consideració que el territori i el medi ambient són els nostres principals recursos econòmics, motiu pel qual ---per cert--- s'ha triplicat per al 2001 el pressupost de gestió de la xarxa d'espais naturals.
Finalment i com a tercer objectiu global de l'elaboració del pressupost de base zero, trobam la necessitat de fer front a les mancances de la nostra comunitat que potser més mal ens fan pel component humà que tenen: les socials.
També en aquest cas, és paradoxal l'aparent opulència econòmica que mostren les Balears i els greus problemes que registren les Illes quant a prosperitat social.
Per això, amb la tasca de reordenament dels comptes de la comunitat autònoma, hem incrementat en més d'un 25 per cent el finançament per a benestar social i atenció ciutadana, al mateix temps que també augmentam els recursos per a sanitat en més d'un 15 per cent.
Lògicament, hem hagut de fer d'aquest darrer àmbit una prioritat a la qual donar urgent resposta, ja que vivim a la comunitat autònoma amb menys despesa sanitària per habitant i que afrontam problemes greus d'incidència màxima al capdavant de la resta de regions espanyoles, com és el cas de les drogues.
I per fer front d'una manera decidida d'una vegada per totes a aquesta qüestió, el pressupost per al pla de drogues s'incrementa un 78 per cent, de la mateixa manera que per primera vegada es consigna una dotació per a la implantació de la reforma de la salut mental, un altre dels grans dèficits de la nostra comunitat.
La millora de l’atenció domiciliària i urgent o la posada en marxa d'un programa de prevenció en famílies en situació de risc són actuacions que troben finançament en el nostre pressupost, un pressupost que s'ha supeditat a les necessitats que marca la més recent evolució de la nostra societat amb
També en concordància amb les mancances socials de les Illes, el pla de prestacions socials bàsiques s'incrementa en 165 milions, es duplica el pressupost dedicat a la renda mínima d'inserció i es crea una altra ajuda que és innovadora a l'Estat espanyol: les borses d'ajuda a dones separades o divorciades amb impagament de pensions.
Tot un seguit de noves actuacions ---senyores i senyors diputats--- fruit de la definició d'un eficaç model de política social, un model radicalment distint del que s'havia desenvolupat fins ara, que només responia a qüestions puntuals i conjunturals.
Un model de política social, el nostre, adreçat a canviar les dinàmiques que gairebé ja s'havien instal·lat com a definitives a les nostres Illes i que ara troben un fre amb aquest pressupost per al 2001, que també sap ésser solidari amb els països menys desenvolupats del món, el més solidari en realitat de tota la història de les Balears.
I més finançament també per a una nova línia d'actuació del Govern, la del foment de la seguretat. Un nou concepte de seguretat que globalment comprèn totes les actuacions de la vida quotidiana.
Entenem que, en aquest camp, el laboral, el Projecte de llei que ara defensam també considera que tenim un mercat de treball dinàmic, però amb greus dèficits estructurals ---salaris inferiors a la mitjana, una forta eventualitat, dificultats d’accés de les dones al mercat laboral, un nivell de sinistralitat molt alt, etcètera--- i que, en conseqüència, sap orientar les polítiques de despesa cap al redreçament d'aquesta situació.
L'increment d'un 30 per cent en el foment de l'ocupació per als segment amb més dificultats per incorporar-se a la feina, les iniciatives relacionades amb l'economia social ---amb un finançament que es duplica--- i l'esforç en matèria formativa, a més de l'impuls al Servei d’Ocupació amb la creació per primera vegada d’una secció pressupostària pròpia, mostren la sensibilitat d'aquest govern envers les disfuncions del nostre mercat laboral.
De la mateixa manera, també la nostra economia registra una evolució positiva no mancada de problemes estructurals als quals volem fer front amb el finançament de línies d'actuació
El nostre turisme afronta la competència de noves destinacions mediterrànies i la concentració dels majoristes de viatges.
Som conscients d'aquesta circumstància i de les necessitats del sector i, en conseqüència, la nostra proposta pressupostària per a l'any que ve aposta
El comerç i la indústria balear experimenten també el procés d'adaptació als efectes de la globalització, la liberalització i la transformació de l'economia mundial.
Som conscients dels problemes que suposen per als nostres empresaris tots aquests canvis i dels reptes que ara mateix assumeixen i, per això, el nostre Projecte de llei de pressuposts per al 2001 preveu el replantejament per primera vegada de les vies de subvencions, creant línies específiques per als sectors agroalimentari, de la bijuteria, del calçat, de les noves tecnologies, de la moda i la confecció. A més, finança noves eines per a la comercialització, com són les ambaixades comercials.
El sector primari de les Illes viu moments difícils i registra la menor renda agrària per càpita d’Espanya.
Som conscients del valor que aquesta activitat productiva té per a la nostra comunitat autònoma i de la urgent necessitat que tenen els nostres pagesos.
En resposta a aquestes dificultats, el pressupost que hem elaborat enguany preveu 8.500 milions de pessetes per revitalitzar el sector primari, amb un increment respecte d’enguany de més d’un 13 per cent.
Tot i l'especificitat de cada un dels àmbits del nostre teixit productiu i la diferent situació que afronten, pensam que hi ha una aposta que ha de ser clara en tots els sectors: la qualitat. És per això que, en aquests pressuposts, trobam per primera vegada finançament per a iniciatives com
Qualitat també a la prestació de serveis públics amb el pressupost per a la segona fase del pla de qualitat per a la nostra administració financera i per al foment d’una qualitat a la funció pública basada en l'estratègia del client i l'optimització de l'ús de les noves tecnologies, amb els empleats públics com a protagonistes.
Es tracta d'orientar tota l'activitat del Govern cap a l'excel·lència, amb l'objectiu que l'Administració sigui capaç de respondre a les demandes que plantegen els ciutadans en un temps raonable, amb procediments ordenats i amb garanties, que permetin als nostres clients, als ciutadans, mantenir una relació igualitària amb les seves institucions.
Volem impulsar així la modernització de les administracions públiques a les nostres illes, sense oblidar cap institució, donant suport a les corporacions locals perquè puguin desenvolupar al màxim la seva capacitat de gestió.
És en aquest sentit que, des de l'inici d'aquesta legislatura, és objectiu del Govern la millora del seu finançament, de manera que el pressupost de cooperació amb els ajuntaments i els consells insulars s'ha duplicat en el període 1999-2001.
Finalment, voldria concloure aquest extens detall de les fites més destacades del pressupost de despeses amb una consideració sobre els criteris que hem aplicat en l'assignació de recursos.
Pensam que enguany hem posat l’estructuració dels comptes públics al servei de la resolució dels problemes de la nostra societat, fent prevaler la tècnica pressupostària enfront de l'estètica pressupostària. Com ja vàrem dir l’any passat, volem gestionar amb eficiència i no només amb eficàcia. Volem uns comptes sanejats, però no només això. Volem uns comptes sanejats que no tudin doblers en qüestions que no serveixin per finançar respostes a les necessitats reals dels nostres ciutadans i que, a la vegada, no deixin sense finançament cap iniciativa clau per a la consecució de la necessària cohesió social.
També diguerem l'any passat que no aplicaríem l’ortodòxia neoliberal que considera les despeses de personal i corrent intrínsecament dolentes, quan aquestes despeses fonamenten la prestació de serveis tan importants com l´educatiu o el sanitari. No creim tampoc en l’ortodòxia neoliberal que demonitza l´endeutament, ja que és una eina que fins ara s’ha mostrat imprescindible i útil perquè les administracions públiques assolissin objectius difícilment assumibles d’una altra manera. No creim tampoc en l’ortodòxia pressupostària que persegueix un creixement il·limitat de la inversió, quan les inversions es fan per a unes necessitats concretes d’un moment puntual, però no amb l’objectiu de mantenir i fins i tot augmentar el seu volum any rere any sense plantejar-se la seva funció, la seva utilitat a llarg termini i la sostenibilitat del seu manteniment.
L’esmena a la totalitat del Projecte de llei que motiva aquest debat se sustenta, en part, en una valoració sobre la distribució del pressupost de despeses per capítols, que ---ho vull dir molt clarament i sense cap tipus de problema--- no ha marcat la pauta principal per a la confecció d’aquest pressupost.
En aquest sentit, hem de dir que la distribució del pressupost de despeses per capítols és ni més ni manco que la que surt de les necessitats que generen les línies d’actuació que donen resposta als problemes i mancances de la nostra societat.
Així, les despeses de personal experimenten una variació positiva de 0,07 punts per sobre de l’increment general del conjunt del pressupost i en termes de pes relatiu sobre el total suposen 0,02 punts més que enguany.
Les despeses de funcionament registren un creixement 3,5 punts per sota del creixement de la quantia global del pressupost, de manera que el pes relatiu del capítol 2 suposa una reducció de 0,2 punts.
Quant al pagament dels interessos del deute, la despesa continua representant al voltant del 2,8 per cent del total del pressupost.
Respecte de les subvencions, cal destacar un increment d'un 9,2 per cent, augment semblant a l'experimentat per les transferències de capital.
Atès el caire inversor d’aquest pressupost, sobretot pel que fa ---com hem vist ara fa un moment--- a les infraestructures, els capítols 6 i 7 experimenten una pujada de més de 3.000 milions de pessetes. Això vol dir que un 31 per cent de l’increment total dels comptes públics per al 2001 es dedica a despeses inversores. El seu pes relatiu queda així fixat en un 31,37 per cent enfront del 31,39 per cent del pressupost de l’any 2000.
Els actius financers mantenen la seva quantia i les despeses financeres derivades del pagament de l’amortització del deute emès i préstecs rebuts corresponents a l’exercici 2001 comporten un pes relatiu sobre el total del pressupost que passa del 0,7 per cent al 0,4 per cent. Cal esmentar, finalment, que en el pressupost d’ingressos es preveu un recurs a l’endeutament pel mateix import de les amortitzacions previstes, amb la qual cosa es manté el nivell de deute de la comunitat autònoma.
Amb aquestes característiques, podem afirmar que el pressupost és equilibrat, prudent, realista i rigorós.
Per la seva banda, el pressupost d’ingressos considera la imputació del cost d'unes petites modificacions tributàries introduïdes enguany, que inclouen una exempció del pagament de la taxa sobre rifes, tómboles, apostes i combinacions aleatòries per a les associacions beneficosocials.
També en virtut de la llei d'acompanyament d'enguany, s’introdueixen canvis en la taxa i l’impost que grava el joc del bingo i en les tarifes del tribut aplicable als casinos, sense que aquests canvis del sistema impositiu suposin un increment o disminució de la pressió fiscal actual, ni augment ni reducció dels ingressos per a l’Administració autonòmica, amb la qual cosa tenen un efecte neutral sobre el pressupost.
Les raons que motiven aquesta reestructuració de la fiscalitat sobre el sector estan relacionades amb el propòsit d’aconseguir una major simplicitat en l’administració dels tributs del joc i una millora de la seva gestió, que és un dels objectius de la Conselleria d’Hisenda i a la vegada una demanda formulada pels empresaris dedicats a aquesta activitat.
Són canvis, aquests darrers, que responen a l’objectiu d’anar configurant un model tributari propi adaptat a les característiques i necessitats de la nostra realitat.
En aquesta línia, el marc tributari per a l’any 2001 incorporarà també un benefici en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats amb la disminució del tipus de gravamen del 0,5 per cent al 0,1 per cent per als documents notarials que formalitzin la constitució i la cancel·lació de drets reals de garantia a favor d’una societat de garantia recíproca amb domicili social en el territori de la comunitat autònoma.
Amb això, el Govern mostra el seu suport a l’accés de les pimes als mercats financers en condicions competitives a través la nostra col·laboració amb Isba, en aquesta nova política que ha iniciat la companyia d’abaratir al màxim el finançament que ofereix a les petites i mitjanes empreses i que ha ofert resultats molt positius, també marcant una clara diferència respecte de l’anterior etapa d’aquesta societat.
Amb aquestes novetats, l’any 2001 també es renovaran les deduccions per a l’adquisició d’habitatge per a joves, els beneficis per custòdia de fills, discapacitat i per a gent gran, i les exempcions aplicades fins ara en les successions i donacions.
En conjunt, considerant les modificacions tributàries introduïdes ara i les renovades, amb cost imputat sobre el pressupost d'ingressos d'enguany, les Balears queden com una de les comunitats amb més deduccions autonòmiques pròpies, només superada per València i Catalunya.
Senyores i senyors diputats,
El Govern de les Illes Balears presenta enguany un projecte de llei definitori del nou referent amb el qual pensam que hem de fer feina: el benestar econòmic.
Consideram que aquests pressuposts treuen dels calaixos els problemes, les mancances, els dèficits i les necessitats de la nostra comunitat autònoma per començar a posar sobre la taula el finançament per a les solucions als nostres problemes, per a la compensació de les mancances que pateix la comunitat autònoma i per al reequilibrament dels dèficits de les illes, en contundent resposta ---en definitiva--- a les necessitats de tots els seus ciutadans.
Entenem a més que els pressuposts compleixen els requisits que les nostres lleis els exigeixen, és a dir, els principis bàsics de competència, anualitat, universalitat, anticipació i control.
És per aquestes dues circumstàncies que, com a conseller d’Hisenda i Pressuposts, demanaria la retirada de les esmenes a la totalitat i el vot favorable per a la tramitació d’aquest projecte pressupostari, tot oferint la nostra disposició a millorar els comptes públics per al 2001 a partir de la incorporació ---si escau--- d’esmenes parcials en la fase final de tramitació de la llei.
Moltes gràcies. |