Pressuposts Generals 1999
Comunitat Autònoma Illes Balears

PROJECTE DE LLEI DE PRESSUPOSTS GENERALS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS PEL 1999

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

 

La Llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, juntament amb la Llei de finances, constitueix el marc normatiu al qual s'ha d'ajustar l'activitat economicofinancera de la Comunitat Autònoma.

Els pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pel 1999 s'han elaborat seguint la tècnica ja aplicada en exercicis anteriors quant a pressupostació per programes. L'estructura dels pressuposts per programes permet de presentar la despesa pública dividida en parcel.les homogènies, definides segons els criteris de la classificació funcional de la despesa, a la vegada que es mantenen les classificacions orgànica i econòmica. La racionalitat i l'eficàcia en la gestió dels ingressos i les despeses de la Comunitat es garanteix d'acord amb la correcta definició dels objectius i de les activitats a desenvolupar en cada un dels programes i en el seu seguiment.

L'estat d'ingressos resumeix i organitza els rendiments i els recursos de què disposa la Hisenda de la Comunitat Autònoma i l'estat de despeses contempla l'aplicació d'aquests recursos per tal de satisfer les finalitats públiques, amb l'assignació a cada programa de despesa dels mitjans personals, materials i financers necessaris per al seu desenvolupament.

Com ha succeït des de l'any 1988 i d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, concretada en la Sentència 65/1987, de 21 de maig, aquesta llei continua amb la tècnica legislativa iniciada per l'Administració General de l'Estat a partir de la Llei 33/1987, de 23 de desembre, de pressuposts generals de l'Estat pel 1988.

Des de la perspectiva del contingut de la llei, la presentació dels crèdits pressupostaris s'adapta al mateix format que utilitza l'Administració de l'Estat per tal d'homogeneitzar-los als escenaris pactats de consolidació pressupostària. En matèria de gestió pressupostària s'estableixen una sèrie de normes relatives a la gestió economicoadministrativa del pressupost i al seu control (gestió de despeses i despeses plurianuals, entre d'altres) i tendeixen a millorar, a accelerar i a dotar de major eficàcia la gestió esmentada.

 

Títol I.

De l'aprovació dels pressuposts

 

Article 1. Crèdits inicials

 

1. Per a l'execució dels pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de les seves entitats autònomes per a l'exercici de 1999, s'aproven crèdits per a despeses dels capítols econòmics I a VIII per import de 133.886.650.525 pessetes.

L'estimació dels drets econòmics que es preveu de liquidar durant l'exercici, dels capítols I a VIII, detallats en l'estat d'ingressos puja a 133.886.650.525 pessetes.

 

2. Per a l'amortització dels passius financers, s'aproven crèdits per a despeses del capítol IX, per import de 537.665.000 pessetes.

 

3. S’aproven els pressuposts per a l’exercici de 1999 dels ens de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, a què fa referència l’art. 1.b).1 de la Llei 3/1989, de 29 de març, d’entitats autònomes i empreses públiques de la CAIB, els estats de despeses i d’ingressos dels quals pugen a 28.967.400.261 pessetes, que s’hauran d’executar, de controlar i de liquidar d’acord amb l’establert en la Llei 1/1986, de finances de la CAIB.

 

4. S’aproven els pressuposts per a l’exercici de 1999 de les societats anònimes públiques de la Comunitat Autònoma, a què fa referència l’art. 1.b).2 de la Llei 3/1989, de 29 de març, d’entitats autònomes i empreses públiques de la CAIB, els estats de despeses i d’ingressos de les quals pugen a 2.556.607.743 pessetes, que s’hauran d’executar, de controlar i de liquidar d’acord amb l’establert en la Llei 1/1986, de la esmentada Llei de finances.

 

Article 2. Finançament dels crèdits

Els crèdits aprovats en el punt 1 de l’article anterior, per import de 133.886.650.525 pessetes, s’hauran de finançar amb els drets econòmics a liquidar dels capítols I a VIII durant l'exercici, que es detallen a l’estat d'ingressos del pressupost de la Comunitat Autònoma i que s’estimen en 133.886.650.525 pessetes.

 

Títol II.

Dels crèdits i de les seves modificacions

 

Article 3. Vinculació dels crèdits

Els crèdits pressupostaris que conformen els respectius programes de despeses tenen caràcter limitatiu d'acord amb els nivells de vinculació entre ells, els quals es defineixen en els paràgrafs següents:

 

a) Amb caràcter general, la vinculació haurà de ser orgànica a nivell de secció, funcional a nivell de programa i econòmica a nivell d'article, excepte per al capítol VI que serà a nivell de concepte. Per via d'excepció, estaran exclusivament vinculats entre ells:

 

- Els crèdits del concepte 160. Quotes socials .

 

- Els crèdits dels subconceptes 100.02, 110.02, 120.05 i 130.05 corresponents a les retribucions per triennis d'alts càrrecs, personal eventual de gabinet, funcionaris i personal laboral respectivament.

 

- Els crèdits del subconcepte 222.01 Comunicacions telefòniques.

 

b) Els crèdits corresponents a fons finalistes no podran estar mai vinculats amb d'altres que no tenguin aquest caràcter i la mateixa finalitat.

 

c) De la mateixa manera, tampoc no podran quedar vinculats els crèdits ampliables amb altres partides que estiguin mancades d'aquest caràcter.

 

Article 4. Incorporació de crèdits

 

1. La Mesa del Parlament incorporarà en la seva secció pressupostària, 02-Parlament de les Illes Balears, pel 1999, els romanents de crèdit de l'esmentada secció anul·lats al tancament de l'exercici anterior.

 

2. El conseller d'Economia i Hisenda, mitjançant resolució expressa i amb la limitació del resultat positiu del romanent líquid de tresoreria de l'exercici 1998 podrà incorporar als crèdits inicials de l'exercici 1999 els següents:

 

a) Els crèdits que s’enumeren en l’article 54 de la Llei 1/1986, de 5 de febrer, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

b) Els crèdits extraordinaris i suplements de crèdits, així com les transferències de crèdit concedides o autoritzades en el darrer trimestre de l’exercici pressupostari.

c) Els crèdits que garanteixin compromisos de despesa contrets abans del tancament de l'exercici pressupostari i que per motius justificats no s'han pogut realitzar durant l'exercici.

d) Els crèdits autoritzats d'acord amb la recaptació efectiva dels drets afectats.

e) Els crèdits per a operacions de capital.

3. Els romanents que, en desenvolupament del que preveu l'apartat anterior, resultin incorporats al nou exercici es podran aplicar dins l'exercici pressupostari al qual s'acordi la incorporació. Hauran de ser destinats a les mateixes finalitats que en cada cas causaren l'autorització de la modificació de crèdit o el compromís de despesa corresponent.

 

4. Amb càrrec a les partides pressupostàries que haguessin estat incrementades per incorporacions de crèdit, únicament es podran efectuar transferències per l'import del crèdit inicial, de manera que no es podrà transferir la quantia incorporada.

 

5. La diferència entre el romanent líquid de tresoreria i les incorporacions de crèdit de l'exercici, a les quals fa referència l'apartat 2 d'aquest article, es podrà utilitzar com a font de finançament per incorporar als crèdits del pressupost de despeses que el conseller d'Economia i Hisenda determini.

 

6. Les incorporacions a què es refereix aquest article es podran acordar amb caràcter provisional mentre no s'hagi determinat el romanent íntegre de Tresoreria. En cas que el romanent indicat no sigui suficient per finançar totes les incorporacions de crèdit, el conseller d'Economia i Hisenda podrà anul·lar els crèdits disponibles que menys perjudici causin al servei públic.

 

Article 5. Crèdits ampliables i generacions de crèdit

 

Per a l'exercici de 1999 i no obstant el caràcter limitatiu dels crèdits establerts amb caràcter general en l'article 3, es podran ampliar o generar crèdits, amb el compliment previ de les formalitats establertes o que s'estableixin, en els casos següents:

 

a) Els corresponents a competències o serveis transferits o que transfereixi durant l'exercici l'Administració General de l'Estat, que s'ampliaran o, en el cas de serveis nous, es generaran d'acord amb l'aprovació de la modificació de crèdit corresponent en el pressupost de l'Estat.

b) Els destinats a finançar serveis que tenguin ingressos afectats, la quantia dels quals podrà generar-se fins a la recaptació real obtinguda per aquests ingressos.

c) Els destinats al pagament d'havers del personal, quan resulti necessari per atendre l'aplicació de retribucions derivades de disposicions de caràcter general.

d) Els destinats al pagament de drets reconeguts per sentència ferma.

e) Els destinats al pagament d'interessos, d'amortitzacions i d'altres despeses derivades d'operacions de crèdit.

f) Els destinats a cobrir eventuals dèficits de zones recaptadores i a les despeses per a la gestió i recaptació de nous imposts, així com la remuneració dels agents recaptadors i registradors de la propietat (subconcepte 227.08).

g) Els destinats a satisfer les pensions assistencials derivades de les normes següents:

 

- de la Llei 45/1960, de 21 de juliol, per la qual es creen determinats fons nacionals per a l'aplicació social de l'impost i de l'estalvi.

- del Reial Decret 2620/1981, de 24 de juliol, mitjançant el qual es regula la concessió d'ajudes del Fons Nacional d'Assistència Social a ancians i malalts o invàlids incapacitats per al treball.

 

h) Els destinats a satisfer les despeses que derivin de l'aplicació de l'article 22 de la Llei 11/1993, de 22 desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pel 1994.

i) Els destinats a satisfer les despeses que es deriven de l'aplicació de l'article 16 de la Llei 4/1996, de 19 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pel 1997.

j) Els destinats al pagament de retribucions a alts càrrecs i al personal al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en concepte d'antiguitat i complement específic docent per formació continuada –sexennis- (subconceptes: 100.02, 110.02, 120.05 , 130.05 i 121.21).

k) Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l'ocupador (concepte 160).

l) Els destinats a satisfer les despeses per inversions reals que derivin de la reposició de danys causats per catàstrofes naturals (subconcepte 611.01).

m) Els destinats al pagament de valoracions i peritatges (subconcepte 227.02).

n) Els destinats a satisfer les despeses que derivin de la dotació per serveis nous (concepte 240).

o) Els destinats a satisfer les despeses per adquisició de dosis de vacunes per fer front a les campanyes de salut destinades a la vacunació de la població.

p) Els crèdits destinats a satisfer el cost efectiu dels serveis transferits als consells insulars que figurin a la Secció 32 dels Pressuposts.

q) Els crèdits destinats a satisfer les despeses incloses dins el programa 1266 i 4221.

r) Els crèdits destinats a satisfer les despeses de l’article econòmic 26 "Concerts per a la prestació de serveis socials".

s) Els crèdits destinats al pagament d’indemnitzacions per desclassificació de sòl urbanitzable (subconcepte 600.02).

t) Els crèdits destinats a inversió en centres assistencials i hospitalaris (subconcepte 622.02), solament quan es destinin a la construcció de l’Hospital d’Inca.

 

Article 6. Limitacions a les transferències de crèdit

 

Les transferències de crèdit a què fan referència els articles 50, 51 i 52 de la Llei de finances esmentada estaran subjectes exclusivament a les limitacions següents:

 

a) No podran minorar les partides pressupostàries, els crèdits de les quals hagin estat dotats mitjançant ampliació, ni afectaran els dotats per mitjà de crèdit extraordinari o suplement de crèdit durant l'exercici.

b) No podran realitzar-se transferències de crèdit a càrrec d'operacions de capital amb la finalitat de finançar operacions corrents, excepte en el supòsit de crèdits per dotar el funcionament de noves inversions que, a més, hagin conclòs en el mateix exercici, llevat del cas d'autorització prèvia de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears.

 

 

Títol III.

Normes de gestió del pressupost de despeses

 

Article 7. Autorització i disposició de la despesa i reconeixement de l'obligació

 

1. Les competències en matèria d'autorització i disposició de la despesa correspondran amb caràcter general i permanent als òrgans següents:

 

a) A la Mesa del Parlament, pel que fa a la secció pressupostària 02-Parlament de les Illes Balears.

b) Al president del Govern i a la consellera de Presidència, indistintament, pel que fa a les operacions relatives a la secció 11; als consellers, pel que fa a les seccions pressupostàries 12 a 20, i al president del Consell Consultiu de les Illes Balears, pel que fa a la secció 04, sempre que la quantia de cadascuna de les operacions no ultrapassi els 25.000.000 de pessetes.

c) Als responsables de les entitats autònomes respectives pel que fa a les seccions pressupostàries 71, 74 i 75, sempre que la quantia de cadascuna de les operacions no ultrapassi els 25.000.000 de pessetes.

d) Al Consell de Govern, en la resta dels supòsits.

 

2. S'exceptuen de les limitacions precedents:

 

a) Les operacions relatives a les seccions pressupostàries 31, 32 i 34, les de caràcter financer i tributari i els pagaments de les operacions del Tresor, valors independents i auxiliars de pressupost (VIAP), que correspondran al conseller d'Economia i Hisenda, sense limitació de quantia, al qual correspondrà exercir totes les competències administratives que es derivin de la gestió dels crèdits assignats als programes de les seccions esmentades.

b) Les operacions relatives a la secció pressupostària 36, que correspondrà al conseller de la Funció Pública i Interior, sense limitació de quantia.

c) Les operacions relatives a les despeses de les línies de subvenció del FEOGA-garantia a què es refereixen el Reglament (CEE) 729/1970 del Consell, de 21 d'abril, i altres normes comunitàries, estatals i autonòmiques concordants i de desplegament, que correspondran al conseller d'Agricultura, Comerç i Indústria, amb independència de la seva quantia. Així mateix, les competències que aquestes normes atribueixen a altres òrgans s'entendran com a excepcions respecte de la norma general que aquest article estableix.

 

3. El Govern, mitjançant decret, podrà elevar la limitació fixada en l'apartat 1.b) i 1.c) d'aquest article per als programes, la bona gestió dels quals així ho requereixi.

 

4. Les competències en matèria de reconeixement de l'obligació correspondran, respectivament i sense limitació de quantia, a la Mesa del Parlament o al titular de la secció pressupostària, al càrrec de la qual hagi de ser atesa l'obligació. Això no obstant, les operacions relatives a nòmines i despeses de previsió social o assistencial de personal correspondran al conseller de la Funció Pública, amb independència de les seccions a les quals s'apliquin, exceptuant-ne la secció 02-Parlament de les Illes Balears, i sense limitació de quantia, i les que afectin les nòmines del personal adscrit al servei d’educació no universitària, que correspondran al conseller d’Educació, Cultura i Esports.

 

Article 8. Despeses plurianuals

 

1. El nombre d'exercicis a què podran aplicar-se les despeses regulades en l'article 45 de la Llei de finances mencionada no podrà ser superior a cinc.

Així mateix, la despesa que en aquests casos s'imputi a cadascun dels exercicis futurs no podrà excedir de la quantitat resultant d'aplicar al crèdit inicial de cada capítol d'una mateixa secció d’aquest exercici els percentatges següents: en l'exercici immediat següent, el 70%; en el segon exercici, el 60%; i en els exercicis tercer i quart, el 50%.

 

2. S'exceptuen de les limitacions anteriors:

 

a) Les despeses corresponents a convenis que es realitzin o se subscriguin amb qualsevol dels agents inclosos en el sector públic. En aquest cas, prevaldran els termes del mateix conveni. Així mateix, els convenis de col·laboració signats en aplicació del que disposa el Decret 134/1994, de 29 de desembre, pel qual s'estableix el règim de suport del Govern Balear als socis partíceps i al fons de provisions tècniques de les societats de garantia recíproca, o norma que el substitueixi.

b) Les despeses corresponents a contractes d'arrendament.

c) Les despeses corresponents a adquisicions de béns immobles, amb exercici o no de la facultat expropiatòria.

d) Les despeses corresponents a indemnitzacions i compensacions per obres i instal·lacions de depuració d'aigües residuals i d'altres de naturalesa anàloga establertes en les disposicions addicionals segona i sisena de la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d'aigua.

e) Les despeses corresponents a ajuts per a la rehabilitació del patrimoni arquitectònic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, recollides en el Decret 71/1994, de 26 de maig, pel qual es regulen les ajudes a la rehabilitació del patrimoni arquitectònic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, o norma que el substitueixi.

f) Les despeses corresponents a convenis que es realitzin o se subscriguin amb entitats sense ànim de lucre, per inversió en construcció o reforma de centres destinats a acció social.

g) Les despeses corresponents a ajuts i d'altres aportacions a empreses públiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

h) Les despeses corresponents a actuacions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears finançades, totalment o parcialment, amb fons de la Unió Europea.

i) Les despeses corresponents al pagament de la càrrega financera de l’endeutament.

 

3. Correspon al conseller d'Economia i Hisenda la facultat d'autoritzar la imputació de despeses en exercicis futurs, sense perjudici de les competències en matèria d'execució del pressupost de despeses que es determinen en l'article 8.

 

4. El conseller d'Economia i Hisenda podrà modificar les anualitats compromeses, sempre que aquesta possibilitat estigui establerta en el marc legal o contractual que presideixi aquest compromís, tot això dins les possibilitats pressupostàries.

 

5. En tot cas, l'adquisició i la modificació de compromisos de despeses plurianuals requerirà la presa en consideració prèvia per part de la Direcció General de Pressuposts i la fiscalització prèvia de la Intervenció.

 

6. De tots els compromisos de despesa d'abast plurianual es donarà compte al Parlament en la informació trimestral prevista en l'article 103 de la Llei de finances esmentada.

 

Article 9. Indisponibilitat

Les partides del pressupost de despeses que aquesta llei assenyali o que mitjançant ordre del conseller d'Economia i Hisenda es determinin, romandran en situació d'indisponibilitat mentre no siguin reconeguts o recaptats els drets afectats a les activitats finançades per aquestes partides de despeses i en aquells casos en què la bona gestió de despeses així ho aconselli.

 

Article 10. De les despeses de personal pel 1999

 

1. Les retribucions dels membres del Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i altres alts càrrecs i del personal eventual al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma pel 1999 hauran de ser les corresponents a 1998 d'acord amb la normativa vigent, i se n’haurà d’incrementar la quantia dels diferents conceptes retributius en el mateix percentatge que sigui d'aplicació per als funcionaris de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'exercici del 1999.

 

2. Pel que fa als funcionaris al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

a) Les retribucions hauran de ser les corresponents al 1998, d'acord amb la normativa vigent, i se n'haurà d'incrementar la quantia dels diferents conceptes retributius en el mateix percentatge que sigui d'aplicació per als funcionaris de l'Administració General de l'Estat, per a l'exercici de 1999.

b) Les retribucions bàsiques corresponents a cada grup així com el complement de destinació relatiu a cada nivell, hauran de ser els que siguin d'aplicació als funcionaris al servei de l'Administració General de l'Estat. La resta de retribucions complementàries es basaran, per a cada lloc de treball, en el que determinin les relacions de llocs de treball vigents en cada moment.

 

3. Malgrat el que disposa l'apartar anterior, les retribucions dels funcionaris que n’haguessin modificat l’adscripció a determinada plaça d'acord amb la provisió dels llocs de treball que apareguin descrits en la relació de llocs de treball, hauran de ser objecte de revisió pel que fa a les especificacions del nou lloc al qual s'adscriguin.

 

4. Les retribucions del personal laboral al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears hauran de ser les que es determinin mitjançant la negociació col·lectiva, de conformitat amb els criteris que amb aquesta finalitat s'estableixin en la regulació estatal d'imperativa aplicació.

 

Article 11. Complement de productivitat

 

La quantia global del complement de productivitat a què es refereix l'article 93.3.c) de la Llei 2/1989, de 22 de febrer, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, no podrà excedir del 5% sobre els crèdits inicials del capítol I de cada secció de despesa.

 

Article 12. Indemnitzacions per raó del servei

 

1. Són despeses de desplaçament les de transport, manutenció i estada realitzades amb motiu de viatges oficials fora del municipi del lloc de treball.

 

2. Les indemnitzacions per raó del servei del personal de la Comunitat Autònoma es regularan per la seva normativa pròpia, la quantia de les quals, respecte de les de 1998, s’incrementarà en el percentatge a què es refereix lárticle 10.2 d’aquesta llei. Aquesta normativa haurà de ser igualment d’aplicació per al personal eventual al servei de la Comunitat Autònoma.

 

3. Les despeses de desplaçament i les dietes dels membres de la Comissió Tècnica Interinsular hauran de ser ateses amb càrrec als crèdits de la secció pressupostària 02-Parlament de les Illes Balears.

 

4. Els components de la Comissió Mixta de Transferències i els representants de l'Administració de la Comunitat Autònoma en els altres òrgans col·legiats que determini el titular de la secció pressupostària corresponent percebran, prestin o no serveis en aquesta comunitat i siguin quines siguin les funcions que exerceixin en aquests òrgans col·legiats, una indemnització en concepte d'assistència a les sessions, en la quantia que reglamentàriament es determini, a més de les despeses de desplaçament que realitzin amb aquesta finalitat. Determinada la procedència de la indemnització i no fixada la quantia, aquesta serà de 8.000 pessetes per sessió i dia.

 

 

Títol IV.

De la concessió d'avals

 

 

Article 13. Avals

 

1. Al llarg de l'exercici de 1999, la Comunitat Autònoma podrà concedir avals, amb caràcter solidari i amb renúncia expressa al benefici d'excussió, directament o a través de les seves entitats, institucions i empreses, fins a la quantitat total de 3.000.000.000,- pessetes.

Els avals que concedeixi directament la Comunitat Autònoma s’hauran de subjectar a les condicions determinades pels articles 75 a 79 de l’esmentada Llei de finances.

 

2. La suma de cada aval no podrà excedir del 30% de la quantitat assenyalada en l'apartat anterior.

Aquesta limitació afectarà exclusivament cadascuna de les operacions avalades i no tendrà caràcter acumulatiu per empresa, institució o entitat.

S'exceptuen d'aquesta limitació els segons avals regulats en el paràgraf 2 de l'article 76 de l’esmentada Llei de finances.

 

 

3. Tots els acords de concessió i de cancel·lació d'avals, bé hagin estat concedits directament per la Comunitat Autònoma o bé per les seves entitats, institucions o empreses, s'hauran de comunicar a la Tresoreria General per tal de registrar-los.

 

4. No s'imputarà a l'esmentat límit l'import dels avals que es presten per motiu del refinançament o la substitució d'operacions de crèdit, en la mesura que impliquin cancel·lació d'avals anteriorment concedits.

 

5. Els avals concedits per la Comunitat Autònoma es podran fer extensius a operacions de derivats financers fets per l’empresa pública avalada.

Les operacions de derivats financers hauran de ser prèviament autoritzades per la Tresoreria General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

 

 

Article 14. Aval a l'Institut Balear de Sanejament, consorcis locals, Serveis Ferroviaris de Mallorca i a l'Institut Balear de la Naturalesa

 

Excepcionalment, en l'exercici del 1999, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears podrà avalar amb caràcter solidari i amb renúncia expressa al benefici d'excussió, les operacions de crèdit següents:

 

Per un import de fins a 2.500.000.000 de pessetes, les que concedeixin les entitats financeres a l'Institut Balear de Sanejament (IBASAN).

Les operacions de crèdit ja avalades i a avalar tendran com a objecte primordial el finançament del pla d'inversions de l'esmentat institut, el qual queda reflectit en el seu pressupost.

 

Per un import de fins a 400.000.000 de pessetes, les que concedeixin les entitats financeres als consorcis locals, constituïts o a constituir, l'objecte dels quals sigui el proveïment d'aigües, fins i tot dessalinització i potabilització. Els avals que concedeixi la Comunitat Autònoma garantiran únicament la part alíquota que li correspongui de participació en els respectius consorcis.

 

3ª Per un import de fins a 3.000.000.000 de pessetes, les que concedeixin les entitats financeres a Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM).

Les operacions de crèdit a avalar tendran com a objecte primordial el finançament del pla d'inversions de l’ens esmentat que queda reflectit en el seu pressupost.

 

4ª Per un import de fins a 500.000.000 de pessetes les que concedeixin les entitats financeres a l'Institut Balear de la Naturalesa (IBANAT).

Les operacions de crèdit a avalar tendran com a objecte primordial el finançament del pla d'inversions de l'ens esmentat, el qual queda reflectit en el seu pressupost.

 

 

Títol V.

Normes de gestió del pressupost d'ingressos

 

Article 15. Operacions de crèdit

 

1. El Govern podrà realitzar les operacions de Tresoreria previstes en els articles 29.1 i 74.b) de la Llei de finances, sempre que la suma total dels saldos disposats en vigor d'aquelles no superi el 15% dels crèdits consignats en l'estat de despeses, autoritzats en l'article 1.1 d'aquesta llei.

 

2. Les operacions especials de Tresoreria concertades pel Govern per un termini inferior a un any per tal d'anticipar la presumible recaptació dels seus propis drets als ajuntaments de les Illes Balears que hagin delegat en el Govern la gestió recaptadora dels seus ingressos no es computaran a l'efecte del límit previst en l'apartat anterior.

 

3. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller d'Economia i Hisenda, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit, determinant les característiques d'uns o altres amb la limitació de no incrementar el saldo viu de l'endeutament al tancament de l'exercici respecte del saldo viu a dia 1 de gener de 1999.

Aquest límit serà efectiu al final de l’exercici i es podrà sobrepassar al llarg d’aquest amb l’autorització prèvia del conseller d’Economia i Hisenda segons l’evolució real dels pagaments i dels ingressos durant l’execució del pressupost.

 

4. S'autoritza la concertació d'operacions d'endeutament a llarg termini fins a un import equivalent al dels deutes pendents de cobrament derivats de liquidacions emeses per la Conselleria d'Economia i Hisenda en aplicació de la Llei 12/1991, de 20 de desembre, reguladora de l'impost sobre instal·lacions que incideixin en el medi ambient.

S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller d'Economia i Hisenda, en determini les característiques.

Un cop notificada la sentència del Tribunal Constitucional que resolgui el recurs de inconstitucionalitat contra la Llei 12/1991, reguladora de l’impost sobre instalacions que incideixin en el medi ambient, l’import de les operacions d’endeutament que es poguessin autoritzar en l’exercisi corrent i anteriors es dedicarà a finançar la disminució de contrets liquids que pugui derivar-se del sentit de la sentència. En la quantia que no s’hagi de destinar a aquesta finalitat, s’autoritza el Consell de Govern a amortitzar l’endeutament concertat o a finançar obligacions d’exercicis futurs de la Comunitat Autònoma; en aquest darrer supòsit, prèvia l’oportuna generació de crèdits pressupostaris, un cop imputats al pressupost els ingressos extrapressupostaris derivats de l’esmentat endeutament.

 

5. L'endeutament s'ha de realitzar d'acord amb els requisits i les condicions assenyalades en l'article 62 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i en l'article 14 de la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes.

 

6. La intervenció de fedatari públic només serà preceptiva quan així ho disposi expressament la legislació aplicable. En tot cas, no serà preceptiva per a les operacions d'apel·lació al crèdit privat, ni per a operacions amb pagarés.

 

 

Article 16. Tributs

 

1. S’augmenten pel 1999 els tipus de gravamen de quantia fixa de les taxes, dels tributs i de la resta de les prestacions patrimonials de caràcter públic pròpies de la Hisenda de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears fins a la quantitat que resulti d’aplicar a la quantitat exigida el 1998 el coeficient de l’1,8 %.

Per als tributs propis, si la quantitat que resulta d’aquesta operació donàs cèntims, s’arrodoniria a la baixa si els cèntims no arribassin a cinquanta, i a l’alça, en un altre cas.

Per a les taxes, la quantitat que resulti d’aquesta operació s’arrodonirà a múltiples de 5 pessetes, per excés o per defecte, en funció de que el resultat sigui més pròxim a un o a un altre múltiple.

Es consideren tipus fixos aquells que no es determinen per un percentatge de la base o aquells que no es valoren en unitats monetàries. Les quotes tributaries de les taxes que es determinin per un percentatge de la base, també s’arrodoniran a múltiples de 5 pessetes, tal com es determina en el paràgraf anterior.

 

2. S’exceptuen de l’increment de l’apartat anterior les taxes que s’haguessin actualitzat per normes aprobades el 1998.

 

Títol VI.

De la intervenció, del control financer i de la comptabilitat

 

Article 17. Tancament del pressupost

 

Els pressuposts per a l'exercici del 1999 es tancaran, pel que fa al reconeixement dels drets i de les obligacions, el 31 de desembre del 1999.

D'acord amb el que disposa l'article 96.1 de la Llei de finances esmentada, quedaran integrats dins el Compte de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears els comptes de les entitats autònomes que siguin incloses dins els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma com a seccions pressupostàries.

 

Títol VII.

Relacions institucionals

 

Article 18

 

La documentació que trimestralment el Govern ha de trametre al Parlament de les Illes Balears, segons el que disposa l'article 103 de la Llei de finances esmentada, s'ha d’acomplir en el segon mes de cada trimestre.

 

Disposició addicional primera

Es modifica la redacció del primer paràgraf de l’article 26.1 de la Llei 10/1987, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pel 1988, que esdevindrà la següent:

 

"Per acord del Consell de Govern, a proposta del conseller d’Economia i Hisenda amb l’informe previ de la Intervenció General, es podrà limitar la fiscalització prèvia de determinades despeses de cadascuna de les conselleries, centres, depèndencies o organismes a la comprovació exclusiva dels aspectes següents:"

 

Disposició addicional segona

 

Els costs de personal funcionari docent i no docent i contractat docent de la Universitat té l’especificació següent per a la Universitat de les Illes Balears, en milers de pessetes, sense incloure-hi triennis, seguretat social ni les partides que, en aplicació del Reial Decret 1558/1986, de 28 de juny, i disposicions que el desenvolupen, s’incorporin al pressupost de la Universitat, procedent de les institucions sanitàries corresponents, per finançar les retribucions de les places vinculades. En aquest sentit, la Universitat de les Illes Balears podrà ampliar-ne els crèdits de capítol I, fins a les quantitats assenyalades:

 

Universitat (UIB)

Personal docent funcionari i contractat: 2.957.318

Personal no docent funcionari: 564.015

 

 

Disposició addicional tercera

 

1. Els centres docents públics no universitaris gaudiran d'autonomia en la seva gestió econòmica en els termes que s'estableixen en els apartats següents.

 

2.1. La Conselleria d'Educació, Cultura i Esports dins el darrer trimestre de cada any assignarà els imports anuals que corresponen a cada centre docent públic en concepte de les seves despeses de funcionament.

Els esmentats imports seran lliurats als centres, amb la periodicitat que es determini, i tindran la consideració de pagaments en ferm, amb càrrec al capítol 2 de l'estat de despeses de la secció pressupostària indicada.

 

2.2. Els ingressos que els centres recaptin com a conseqüència de la prestació de serveis distints dels gravats per les taxes acadèmiques, així com els que es produeixin per legats, donacions i venda de béns, podran ser aplicats a les seves despeses de funcionament.

 

3. Correspondrà al consell escolar de cada centre aprovar l'aplicació dels ingressos als quals fa referència el punt dos de l'apartat anterior, a les despeses de funcionament del centre.

 

4.1. Els centres docents públics no universitaris hauran de retre comptes de la seva gestió davant la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports. A aquests efectes, els comptes de gestió dels centres hauran d’incloure tots els fons rebuts amb càrrec als pressuposts generals de la CAIB per a despeses de funcionament; els ingressos obtinguts d'acord amb el que s'indica a l'apartat 2.2 d'aquesta disposició addicional; de les despeses realitzades amb càrrec a ambdues fonts anteriors i del romanent que en resulti.

 

4.2. La Conselleria d'Economia i Hisenda determinarà l'estructura de l'esmentat compte, així com la periodicitat d'acord amb la qual s'haurà de retre, i el seu reflex a la comptabilitat pressupostària de la CAIB.

Als efectes del que s'ha indicat en el paràgraf anterior, l'import total dels ingressos esmentats a l'apartat 2.2 serà objecte d'aplicació al Pressupost d'Ingressos de la CAIB mitjançant compensació formal, prèvia tramitació del corresponent expedient de Generació de crèdits.

 

5. La justificació del compte de gestió al qual fa referència l'article anterior podrà tenir lloc mitjançant una certificació del Consell Escolar sobre l'aplicació donada a la totalitat dels recursos dels quals ha disposat cada centre. L'esmentada certificació substituirà els corresponents justificants originals, els quals quedaran a disposició dels òrgans de control intern i extern competents, per tal de poder dur a terme les comprovacions que correspongui d'acord amb l'àmbit de les seves competències respectives.

 

6. Els romanents dels fons percebuts pels centres, reflectits en els seus comptes de gestió, tal i com s'indica en el paràgraf primer de l'article anterior, i que procedeixin dels lliuraments tramesos als esmentats centres conforme al procediment previst en aquesta Llei, o dels ingressos que hagin recaptat per qualsevol concepte, sempre que es tracti de les taxes acadèmiques, no seran objecte de reintegrament, formaran part del compte de tresoreria de cada centre docent, no formaran part del Compte de Tresoreria de la CAIB i quedaran a disposició de cada centre per tal de ser aplicats al pressuposts de despeses de l’exercici següent.

 

7. Es faculta el conseller d'Economia i Hisenda perquè dicti les disposicions necessàries per desplegar el procediment previst en aquesta disposició addicional.

 

Disposició derogatòria primera

 

Queda derogat l’article 18.4 de la Llei 10/1997, de 23 de desembre.

 

Disposició derogatòria segona

Queden derogades totes les disposicions de categoria igual o inferior que s'oposin al que disposa aquesta Llei.

 

Disposició final primera

S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller d'Economia i Hisenda, dicti les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'exercici de tot el que es preveu en aquesta llei.

 

Disposició final segona

Aquesta llei començarà a vigir una vegada publicada en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dia 1 de gener de 1999.

 

Palma,

 

 

EL PRESIDENT

Jaume Matas i Palou

 

 

El conseller d'Economia i Hisenda

Antoni Rami Alós